divendres, 12 d’octubre del 2012

Desintoxicació


Un dia ennuvolat també estimula a sortir de casa, amb recels lògics, és clar. Tot i així, m’he vestit per anar a córrer i he preparat la bicicleta de la Júlia. Li hem unflat les rodes i hem omplert el bidó per tenir les sensacions d’anar ben preparats; ella ha contribuït en totes les tasques, que ja és una mica gran.
En sortir de casa ens hem passat pel parc i de seguida hem agafat la carretera camí de Can Rabella. La petita s’espantava una mica amb els cotxes que venien, però de seguida que ha vist que no passava res si continuava pel seu carril, s’ha alliberat de la tensió i ha gaudit de la travessa. Pel camí terrós que porta a la masia conversàvem i saludàvem a tot aquell que ens anàvem trobant, la qual cosa divertia la Júlia que m’anava preguntant si els coneixia a tots.
Ha estat un gust córrer al seu costat, veient com avançava el seu vehicle i m’esperava per acoblar-se al meu ritme, al costat dels presseguers, dels pocs camps de conreu que hi ha i de la frescor del matí. I ella s’ha sentit segura, primer perquè anava amb son pare, i després perquè ella mateixa ha adquirit la confiança amb la destresa de ser responsable del seu mitjà de transport. Ni tan sols un petit ensurt que l’ha portat a terra l’ha espantat. –No ha passat res, papa-, ha pujat un altre cop a la bici... i hem reiniciat el recorregut.
M’he desintoxicat de tot l’ambient que es viu actualment, de les tensions polítiques, de les desconfiances laborals, de la lluita constant amb el compte corrent. Ha estat un veritable bàlsam infantil abans de retornar a l’infern fantasmagòric dels adults. Efectivament, per un moment m’he abstingut de les manipulacions informatives, de les opinions interessades, del món mesquí del qual formem part des del moment en què hi apareixem.
Costa molt educar els infants amb valors d’esforç i de respecte quan veus que falten per tot arreu. De tant en tant, són ells, els menuts, els que et fan veure que un altre món és més divertit, però potser no és possible...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ostres, jo crec que aquests valors sí que hi són. No a tot arreu, certament, però sí en molts més moments dels que acabem recordant...
Rebent les notícies dels diaris, la radio o la televisió rebem sols una part, molt esbiaixada, de la realitat. Al nostre voltant experimentem i observem sovint aquests valors, i acabem per donar a aquesta informació menys importàncìa que la que ens expliquen altres en els mitjans de comunicació...
No creus que és així? :-)
Ja toca que uns quants ens decidim a parlar del mon com realment el sentim i el vivim, amb les seves mancances i també amb les seves meravelloses virtuts que ens acaronen cada dia la pell!
Una abraçada i gràcies per compartir,
Carme