Bona part de la meva passió per l’art i per l’època
moderna la té el Quattrocento i la Firenze humanista. Giorgio Vasari,
posteriorment, fa una repassada en les seves Vite de les principals figures
artístiques i és, precisament, qui empra per primer cop el mot rinascita, renaixement. És una joia que
anhelo des de fa temps, i per aquelles coses de la vida encara no tinc. No
obstant això, tinc un pressentiment que em diu que aviat el tindré a la
llibreria.
Però la fascinació per l’art d’aquella època va
arribar al seu màxim nivell entrat ja el Barroc a través d’una personalitat
cabdal que amb més pena que glòria va passar els seus dies. Caravaggio fou el
mestre recuperat al segle XX, tot i que el seu corrent naturalista tingué força
deixebles.
Artemisia Gentileschi és hereva dels
clarobscurs, dels cossos crus, de la violència, la calavera... I és una dona en
un món masculí, que destaca entre ells malgrat tots els entrebancs. Per això és
una dona especial, per això és la meva Artemisia.
Magdalena esvaïda, XVII
Artemisia Gentileschi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada