Versos a dues veus

Tarda rodona. Feia dies que no agafava la bici i avui ho he fet. Tenia cert temor arrel del degoteig de lesions que vaig tenint en aquests mesos des que s’ha encetat el 2013. Avui, però, la cosa ha anat bé i he pogut pujar la “sibèria” sense majors problemes que els típics de la inactivitat. Per tot, m’he de felicitar, a veure si veig la llum al final del túnel.

Però el millor encara havia d’arribar. Una dutxa ràpida i cap a l’Ateneu Mulei. A la porta, la càmera de Molins TV entrevistava la Míriam Cano i l’Estel Solé. Només entrar, un públic ben ordenat en taules esperava que el buit de l’escenari donés pas al recital poètic. Dos micròfons es mostraven pacients davant sengles tamborets a punt de ser ocupats. I l’hora és arribada. Les presentacions de rigor i... silenci, que comença.

Dues noies molinenques en bona sintonia s’alternaven per recitar llurs poemes, ara l’Estel, ara la Míriam. L’Estel, hàbil damunt l’escenari, gesticulava cada mot i emfasitzava els versos per dotar-los de la vida que havien de cobrar, en una poesia que ella mateixa ha confessat que els seus lector l’han batejat com a “quotidiana”. Jo, personalment, l’he trobada falsament superficial, potser carregada de més intenció de la que s’hi pot albirar des d’un primer contacte, bé, així l'he viscuda jo.

En canvi, la Míriam ens ha ofert una poesia més profunda, amb un contingut ben treballat i molt ben estructurat. A cada poema en feia una introducció acurada per situar l’oient just en l’escenari adequat, clau per a la seva entesa. Una petita joia que penetrava harmònicament en el meu enteniment.

Acabat el recital, encara hi havia lloc per a més sorpreses. L’Estel ha convidat l’Adrià a pujar a l’escenari. I ens ha parlat de l’amor i de la terra en dos poemes declamats a ulls clucs, amb tot el sentiment i l’energia. Potser, i només potser, he sentit la millor poesia del vespre en aquest tram final.

A la sortida, he adquirit el treball de l’Estel, “Si uneixes tots els punts”, per mastegar-lo amb la lentitud, el deteniment i la comprensió que mereix la poesia. L’obra de la Míriam no estarà disponible fins l’octubre, però ja em faré un nus allà on sigui per què no se’m passi per alt. El vull, segur. I de l’Adrià, després m’he assabentat que té dos llibres publicats, així que ja tinc feina per trobar-los i un estiu per davant per assaborir-los. Aquest trobo que serà un valor segur.